Hi havia una vegada una dona que nomia Antonella, que tenia un fill que nomia Bruno. Un dia varen anar a fer una volta al bosc. En aquest passeig varen trobar un moix negre . En Bruno va dir a la dona:
-No el gafis.-Per què? -demana la dona.
-Perquè els moixos negres duen mala sort.
-Idó jo me'n vaig-respongué en Bruno.
La mare va agafar el moix i li va dir:
-Te diré Negres.
De seguida va anar a cercar al seu fill al bosc.
-Bruno! Bruno! Els moixos negres no donen mala sort! Vina i ho voras!
De cop i volta en Bruno va trobar un ogre que estava malalt perquè l'havien intentat agafar, malgrat que no el varen conseguir, li varen fer mal a l'esquena, li clavaren una fletxa.
Quan la mare va arribar a on era el nin amb l'ogre va dir:
- Què li passa a l'ogre què és tan tranquil?
- Que li han fet mal amb una fletxa quan l'intentaren caçar. Li explicà en Bruno.
De sobte el moix va il·luminar els ulls i mirava fixament a la ferida i finalment l'ogre es va curar.
Perquè el moix amb aquesta mirada il·luminada li va curar la ferida.
Resulta que era un moix que tenia poders màgics!!!!
I si no és veritat és mentida, i si no és mentida és veritat.
Jéssica, 4t B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada