25/5/11

Acampada a Orient

Tot l'any hem estat esperant els dies de l'acampada de final de Cicle. Enguany ens ha tocat anar a conèixer el paisatge de muntanya, el de la nostra Serra, la de Tramuntana. Quin contrast amb el paisatge de costa i de cales que tots coneixem!
Els dies 19 i 20 de maig es va fer la sortida. El temps amenaçava pluja i tots estàvem ben preocupats, però la tempesta no va ser més que quatre gotes. En arribar vam veure les cases del Carrer de la Creu. Allà ens havien d'allotjar, sopar i passar la nit. Tot ens va semblar fantàstic, molt net i curiós.
Vàrem conèixer en Rafel, el nostre monitor. Ràpidament ens posàrem en feines, pujàrem cap al Castellot. Vàrem passar per cultius de cireres i pomeres. Les cireres ja eren madures, però no hi va haver sort... i no les poguérem ni tocar, ni tastar. Supòs que si un dels nostres pares en fos el propietari, tampoc ens faria cap gràcia que uns nins de Cala d'Or se les menjassin.
Observàrem el paisatge rural, el llogaret d'Orient amb les seves marjades i l'aprofitament que s'ha fet de la vall.
Vàrem aprendre a situar-nos en un mapa de Mallorca i quina direcció havíem de seguir des d'Orient a Cala d'Or i altres llocs de l'illa.
El que més ens va agradar va ser calcular l'edat del bosc d'alzines. Vàrem fer grups i mesurar les soques. Al bosc hi havia una barraca de carboner i el seu forn. Era una barraca molt pobre, els carboners duien una vida molt dura.
Amb tantes explicacions i treballs les mestres quasi s'obliden de que era hora de dinar perquè ja passaven de les 2,30 h.
Ens posam en marxa i “ara bé lo bo” vàrem davallar cap al Salt del Freu per un bosc fantàstic tots en fila índia i a un metre de distància, però adesiara en queia un o en queia un altre. Aquests és un lloc màgic, no és veia el sol, tot era ombrívol, verd. Estic segur que si existeixen les fades aquesta és la seva casa.
Després de molt caminar vàrem arribar a les cases, ens dutxarem i sortírem a conèixer Orient que és un llogaret ben petitó. A dalt de tot hi ha l'església, el patró és Sant Jordi, el del drac i la rosa.
Vàrem sopar molt bé, i després d'unes quantes renyades de na Bel i na Sandra férem la festa de balls, contar acudits i jugar. A les onze ens anàrem a dormir i alguns no es podíem dormir i xerràvem fluixet, venia na Bel i ... Finalment ens dormírem.
El divendres ens vam aixecar a les 7:15 h. Mare meva, quina son! Preparar el sac, la motxilla, posar taula, preparar entrepans... Ràpid que feim tard! Vàrem berenar com a reis: “tostades, crispis, galetes, suc de fruites, llet. Això si que és un hotel!
En venir en Rafel anàrem a tirar els fems als seus contenidors. I sortírem cap a la possessió de Comassema. Espectacular! Semblava un castell de prínceps i princeses. A més tenia uns del safarejos més grans de la Serra. Ens mostràrem la clastra o pati, l'entrada, la cuina, i la tafona on es feia l'oli i d'on provenia la riquesa de Comassema. En Rafel ens contà que a les possessions hi havia els propietaris o senyors, l'amo o encarregat, els missatges, els jornalers i que hi feia feina molta gent. Ens va sorprendre que tot estava molt cuidat i net. Al camí hi havia oliveres centenàries amb unes soques molt gruixades i moltes ovelles amb els seus mens.
A tots ens ha agradat molt la sortida, l'hem trobada molt profitosa i esperam poder repetir-la.

31/3/11

La meva millor amiga Marian.

Té els cabells llargííííssims, de color castany. Du una melena espectacular, són els cabells més llargs de tota l'escola. Li encanta dur-los amollats però és un poquet problemàtic i quasi sempre els du en trunyella.

Els seus ulls són marrons i grossos i li ressalten la mirada. La seva forma és d'ametla i quan parla els obri molt i pareixen que li ballen.

És un poquet grassa i baixeta, però és bonica. Li encanta anar a la moda i normalmente va aconjuntada a robes boniques i modernes.

El seu caràcter és ben alegre i divertit. Sovint ens conta acudits i ho fa amb molta expressitat. Jo ric molt quan ella ens conta algun.

Li agrada el color rosa, ballar, cantar, jugar i colcar en cavalls, perquè estima molts els animals i la naturalesa. Està molt interessada per la flora i la fauna i le preocupa molt la situació del planeta.

Així és na Marian.

Nicole , 4t A.


Les meves vacances de Nadal.

En aquestes vacances de Nadal, m'ho he passat molt !

El primer dia sense escola va ser el vint-i-quatre. A la nit van anar amb la meva família de festa fins a un bar discoteca anomenat FonKy Monky 24. Allà eren tots la meva família i els meus amics i amigues com na Jessica, Sheila, Cristina ... Varen tenir un problema amb un home que ens amenaçava i ho varen dir als pares, varem canviar-nos de lloc i varen seguir xerrant, ballant i passant-nos-ho molt bé.

L'endemà varen torrar fora de casa i varen menjar costelles, hamburgueses i moltes coses riques. A la nit varen posar la música alta i tothom hi ballava. Teniem moltes cançons. A jo m'agraden les d'en Daddy Yankee, Pitbull, Don Omar... M'ho he passat molt .

El dia 1 va ser el aniversari de la meva cosina. Van anar a celebrar-ho a casa seva. Va fer una festa divertida i alegre.

El meu aniversari va ser el dia 2 però era diumenge i estava tot tancat. Així que el vaig celebrar el dia 4 de gener. A les 19:30 varen començar a venir els convidats. El meu oncle me va regalar una tortuga d'aigua; el seu cunyat petit me va dur un antifaç, una colònia i un pintallavis. Na Mari me va comprar una jaqueta de na Hanna Montana; na Sheila me va regalar una camisa també de na Hanna. Vaig rebre molts de regals.

Vaig anar a Palma de compres i amb els doblers que m'havien regalat per l'aniversari me vaig comprar una càmera de fotos. Valia 119 €. És molt cara però és de les bones. N'hi havia de més cares però no me bastaven els doblers. És blanca amb un estoig. Estic molt contenta de tenir-la.

El dia 31 varen menjar els 12 raïms. Quasi me vaig ofegar però després de tossir un poc no em va passar res. En acabar el sopar ens varen tornar anar de festa cap a la discoteca. Varen fer molt tard, ja quasi no m'aguantava dreta. Crec que eren les cinc o les sis de la matinada. Ens ho varen passar molt bé.

Com veis les meves vacances han estat ben bé i ben divertides.

Rosa, 4t A

Les meves vacances de Nadal.

El dia 26 de desembre, que era diumenge, me'n vaig anar amb la meva família a passar les vacances de Nadal a la neu.
Van viatjar fins
a l' estació d'esquí de Vaqueira-Beret, que es troba als Pirineus. El viatge en cotxe des de Barcelona fins a Vaqueira va ésser molt avorrit i molt cansat, ja que ens van torbar més de tres hores en cotxo; però el paisatge era preciós. Hi havia molts d' embassaments, unes muntanyes molt altes amb avets i molta, molta neu. Finalment arribaren a l'hotel i ens hi instal·laren.
El primer dia ja anàrem amb el telefèric fins la muntanya, que es diu Vaqueira, fins les pistes. L'endemà ja van començar les classes d'esquí, vaig aprendre molt ràpid. El meu professor es deia Eloi. Varem fer una cursa. Jo vaig quedar cinquena, al matí següent ens varen donar la medalla i el diploma. El darrer dia varem anar a esquiar fins als pals negres. Va ésser tota una aventura, anar a tota pastilla era impressionant! Sents la velocitat i veus passar les coses molt ràpidament.

M'ho vaig passar molt bé. El que més me va agradar va ser esquiar amb el meu professor Eloi, era “divertíssim”.

Alicia Anastasia, 4tA


24/3/11

El tresor d'en Barba Negra

Això era un pirata amb una barba ben negra i un ull tapat. Per tots era conegut com en Barba Negra.

Aquest capità pirata tenia un vaixell molt gran tot de fusta bona, amb unes veles vermelles. Per això aquest vaixell es deia "El sanguinari". Amb ell navegava per tots els mars del món.

El més important era que tenia d'un mapa d'un tresor que havia comprat a l' illa Tortuga a un pirata gat que va conèixer a una de les nombroses expedicions al Mar Carib. Va decidir anar a cercar-lo a l'illa. Varen fer els preparatius i es va fer a la mar. El pirata estava molt nerviós perquè va veure un taurons que estaven balancejant el vaixell, quasi quasi el tomben. Tots estaven terroritzats de que els taurons els devorassin. El pirata i la seva tripulació van abandonar el vaixell dins els bots salvavides. Després d'un dia de remar, amb poca aigua i molta fam, varen arribar a l'illa del mapa.

Els pirates va començar a caminar seguint les instruccions del mapa. Van contar les passes i van trobar una creu, la creu que s'indicava al mapa. Van començar a cavar i a cavar. Varen tardar dues hores però finalment va aparèixer un vell cofre ple de joies. El se varen repartir amb la tripulació després d'arribar a un acord. Cada un del pirates se' n duria un 10% i pel capità tot el que sobràs.

Així és com van viure molt feliços i ja no es van dedicar més a la pirateria, si no que van navegar per la mar per anar estudiant els peixos i fer uns documentals per a la televisió.

Andrés, 4t A

Els Reis Mags

Això era i no era quan el gall cantava i la gallina dormia que els tres Reis Màgics estaven tots plegats conversant i treballant. El Rei Baltasar va demanar:

-Què feim aquí preparant i preparant regals? Ens podríem prendre un dia lliure i així podrien fer el que volguéssim.

I diu en Melcior:

-A jo me sembla . Tendrem un dia de descans.

I va respondre en Gaspar:

-A jo no hem sembla bé, jo m'estim més quedar-me aquí i seguir treballant. Si és necessari jo tot sol amb els patges . Hem d'anar preparant-ho tot. Vosaltres anau, anau.

I li contestà en Baltasar i en Melcior:

-Venga, venga, agafa un dia lliure!

I en Gaspar va dir:

-D'acord, d'acord però demà farem el treball amb els patges. I va contestar en Baltasar:

-D'acord, d'acord demà farem feina.

Tots tres es varen demanar uns als altres:

-Però i a on anam?

I va dir en Baltasar:

-Anirem a l'illa de Mallorca a la platja de Palma.

I així ho varen fer.

Ningú els hi va veure perquè amb els seus poders màgics eś varen fer invisibles. Així va ser com es van anar tot un dia a descansar a la platja.En Gaspar feia castells d'arena,en Melcior es banyava a la platja , i en Baltasar prenia el sol.

Sobre les deu de la nit varen tornar a ca seva.

Així va ser com els Reis Mags van tenir un dia de tranquil·litat i relax i varem agafar forces per poder-hi continuar tot preparant els regals de milers. Què dic? de milions de nins.

Irene,4a


Els germans i la girafa Margalida.

Això era i no era dos germans que s' havien anat de viatge amb els seus pares i un grup de turistes més. El primer dia que van arribar fins a les selves sud-americanes van sortir a passejar per la riba d'un riu. Era impressionant, tanta vegetació, tants d'ocells, insectes i animals. Varen veure una gruta a l'altre costat del riu.

Allà a la cova hi havia una girafa, però no podia sortir perquè hi havia cocodrils que nedaven per allà. Se'n varen anar tots preocupats cap al seu hotel i varen decidir tornar quan fes fosca. Clar els cocodrils ja estarien dormits i podrien salvar la girafa. Amb la ajuda del guia i un grup de joves del poble van dur una biga d'un arbre mol fort i molt llarga i la van col·locar a la manera de pont. Estesa fins a l' altre riba, així podria sortir d'aquella cova on hi estava presonera.

El nin la va batejar amb el nom de Margalida i li va dir:

-Passa Margalida, anim, no tenguis por!

Com que tenia por no passava, així que el nin va passar fins la seva cova i la va tranquil·litzar.

-Jo passaré ara davant i després tu me seguiràs.

I així ho varen fer. La girafa Margalida va passar per damunt el tauló i els cocodrils quedaren molt sorpresos quan no trobaren per cap banda la girafa.

Margalida es va reunir amb un grup de girafes que la van rebre molt bé. Els nins acabaren les vacances i encara conten aquesta història als deus companys de classe, mostrant-los unes fotografies meravelloses del seu viatge a Sud-Amèrica. I conte contat, aquest conte s'ha acabat.

Mar, 4A

Es cadell perdut

Un dia d'estiu, la meva cosina i jo estaven passejant pel camp i , què et penses que van veure? Idò, no t'ho creuràs mai: un cérvol devora el riu que estava tot tranquil·let bevent. Volíem fer-li una foto i............. PUM! en aquell precís moment comença tota aquesta història.

Ben lluny de nosaltres, varem veure un cadell molt petitet, sense mare ni pare. Estàvem pensant si l'agafàvem o no. La meva cosina va dir que sí, però jo no estava molt segura de si seria una bona idea i vaig dir que no. Varem anar a cercar-lo i tenia una poteta ferida, no podia caminar bé i per això el varem dur en braços.

Pel camí pensava que pareixia el ca que tenim nosaltres al jardí i, pensant i cavil·lant, cavil·lant i pensant, creia que aquell cadell era el fill del meu ca, bé del que tenim a casa ( a la finca del meu padrí). En arribar a casa el varem cuidar. Vaig netejar-lo i elvaig mirar per tot. Ara estava segura, aquell cusset no era el fill del meu ca.

Nosaltres dues ens ho volíem quedar. El nostre padrí ens va dir que no ens ho podíem quedar. Era massa dos cans i han de menester moltes atencions i responsabilitats: donar-los menjar i aigua, treure-les a passejar, posar-los les vacunes. Jo estava un poc trista i la meva cosina també. Però ho enteníem.

Varem començar a cercar l'amo del cadell. Finalment, i per sort, el varem trobar quan ja estava penjant cartells amb la foto del canet per tot el poble. L'amo es va posar tant content que, la meva cosina i jo, ja no estàvem tristes en veure l'alegria d'aquell senyor de tornar trobar el seu ca. Ens van fer amics i, fins i tot, el propietari ens va deixar anar cada setmana a visitar al cadell. Va veure que eren molt responsables i el meu padrí també ho va comprendre, així que ens va regalar un cadell ben petitet per jo i un altre per la meva cosina.

Quina alegria més gran!Jo soc ben feliç i me cuit molt bé del ca.

I no vos cregueu que tot és mentira perquè cada punt i cada coma d' aquesta història és ben veritat.


Alicia, 4t A





Les vacances de Nadal.

Aquestes vacances m' ho he passat molt bé perquè he estat amb la meva família. Hem viatjat tots plegats. El dia 15 de desembre varem sortir a les 16:45 cap a Granada, i hi vaig arribar a les 17:00h. L'avió era molt gran i no vaig tenir gens de por.
Varen visitar tota la família i hi va estar molt contenta. Nosaltres també. Tothom ens volia convidar a dinar o a sopar. No els podien atendre a tots.
El dia del Reis d' Orient vaig pujar a la carrossa del Rei Baltasar i vaig llançar molts de caramels i moltes pilotes.
El dia 9 de Gener vaig celebrar la comunió. Va ser un dia molt especial i emocionant. La majoria del amics i de la família em van regalar doblers. Els meus oncles me varen regala una càmera de fotos.
El Pare Noel me va dur un joc per la Wii de na Barbi i el saló de bellesa per a mascotes. El Reis Mags me varen deixar una corda per a botar, un marc, uns gualquitalquis.
El dia 11 de gener. Vaig tornar a la meva localitat, Cala d'Or. Aquest any he duit sort. he pogut fer la comunió, viatjar i visitar la família. Ara me toca treballar un poc a la meva escola. No passa res, estic molt contenta.


Nuria, 4t A

Les vacances de Nadal.

Aquestes festes he estat a Cala d'Or amb la meva família: El meu pare Mark, La meva mare Lindsey i La meva germana Emma, també ens hi van visitar la meva tia i amb el meu oncle. Quina llàstima el meu padrí i la meva padrina no estaven aquí a Mallorca.

Jo vaig anar a la Marina de Cala d'Or on varen sopar a un restaurant. El menjar va ser molt bo. Menjaren pasta, uns espaguetis molt saborosos i unes begudes molt bones.

El dia de Cap d'Any nosaltres varem anar a casa de la meva tia per sopar tots plegats. La tia va cuinar pollastre al forn i dolços típics anglesos. Ens ho varen passar molt bé. A les dotze amb l'Any Nou van tirar coets.

El dia que arriba el Pare Noel els oncles van venir a ca nostra per sopar i obrir els regals. A jo em va dur una pistola amb bales de goma que no fan mal i un joc per la X-box360. Després nosaltres varem anar a la meva casa. El Pare Noel ens havia deixat molts de regal. Quina sorpresa més agradable!

A jo m'agradaria que tornassin les vacances de Nadal.

James 4tA



Un unicorn!

Això va passar quan el sol cantava i la lluna parlava. Els dos protagonistes eren dos nins que se nomien Joan i Marta.

Joan es el germa petit de na Marta i va vestit amb un jersei lila, pantalons curts i cabell oscur. Na Marta és la germana major d'en Joan i va vestida amb un vestit blau oscur.Els seus cavells son llisos i curts.Un dia que anaven caminant varen trovar una cova que a dins hi havia...¡UN UNICORN!

Ells no s'ho podien creure pero era veritat.En la seva vida mai havien vist un unicorn,pero aquest unicorn esteia molt trist perque no podia sortir de la cova perque al llac hi havia...¡CAIMANS!

Era imposible treure l'unicorn de la cova amb aquells caimans. Els dos nins

pensaven la manera d'ajudar l'unicorn, aixi varen passar tres hores. Fins que va fer de nit.Despres de pensar i pensar molt varen tenir una idea: Tomar un abre per poder passar fins al llac, arribar a la cova i rescatar l'unicorn. Varen tomar l'abre amb molta suabitat per no despertar als caimans.L'unicorn va passar per damunt l´abre. Es va salvar de miracle perquè era molt difícil caminar a quatre cames damunt d'aquell arbre, li varen haver d' ajudar.

Finalment es va salvar i va ser molt feliç, ara tenia uns nous amics na Marta i en Joan.

Fi.

Marian,4t A.


10/2/11

Les llavors germinen.


Germinar llegums en un pot de vidre.

Mullam un cotó en aigua. Posam unes llenties al mig del cotó,i l´embolicam amb ell. Aleshores
la posam dins un pot de vidre i la deixam uns dies en una habitació on hi hagi finestra,perquè li
arribí la llum. En poc temps veurem néixer les primeres arrels de les llenties. també és pot fer
amb altres llavors: mongetes, cigrons,...
Sempre han de ser seques o fresques però mai cuites ni congelades.
Material:
Llenties,un pot de vidre,cotó (aigua).
Alumnes de 3r A

12/1/11

El fantasma que no feia por.

Aquest diumenge 31/10/10 a les 10:00 hores a un altre mon...
Hi havia un fantasma que s'anomenava Casper. Va voler seure a un banc, però un home el va agafar i el va tirar per la finestra.
Quan es va despertar estava en una ciutat.
Tots reien d'ell.
Va veure una casa , es va ficar i...Hi havien altres fantasmes que eren els seus cosins.
El varen intentar ajudar perquè fes terror , lo que no li va sortir gaire bé.
Un dia va conèixer un nin que no va tenir por d'ell. Es varen fer molt amics. El nin també el va intentar ensenyar a fer por, lo que tampoc li va surti bé.
Els seus cosins varen ser molt durs amb en Casper. Fins que poc a poc va començar a aprendre de fer por i ser un bon fantasma.
Amb una mica de paciència tot s'aconsegueix!

Israel, 4t B