Tot l'any hem estat esperant els dies de l'acampada de final de Cicle. Enguany ens ha tocat anar a conèixer el paisatge de muntanya, el de la nostra Serra, la de Tramuntana. Quin contrast amb el paisatge de costa i de cales que tots coneixem!
Els dies 19 i 20 de maig es va fer la sortida. El temps amenaçava pluja i tots estàvem ben preocupats, però la tempesta no va ser més que quatre gotes. En arribar vam veure les cases del Carrer de la Creu. Allà ens havien d'allotjar, sopar i passar la nit. Tot ens va semblar fantàstic, molt net i curiós.
Vàrem conèixer en Rafel, el nostre monitor. Ràpidament ens posàrem en feines, pujàrem cap al Castellot. Vàrem passar per cultius de cireres i pomeres. Les cireres ja eren madures, però no hi va haver sort... i no les pogu
érem ni tocar, ni tastar. Supòs que si un dels nostres pares en fos el propietari, tampoc ens faria cap gràcia que uns nins de Cala d'Or se les menjassin.
Observàrem el paisatge rural, el llogaret d'Orient amb les seves marjades i l'aprofitament que s'ha fet de la vall.
Vàrem aprendre a situar-nos en un mapa de Mallorca i quina direcció havíem de seguir des d'Orient a Cala d'Or i altres llocs de l'illa.
El que més ens va agradar va ser calcular l'edat del bosc d'alzines. Vàrem fer grups i mesura
r les soques. Al bosc hi havia una barraca de carboner i el seu forn. Era una barraca molt pobre, els carboners duien una vida molt dura.
Amb tantes explicacions i treballs les mestres quasi s'obliden de que era hora de dinar perquè ja passaven de les 2,30 h.
Ens posam en marxa i “ara bé lo bo” vàrem davallar cap al Salt del Freu per un bosc fantàstic tots en fila índia i a un metre de distància, però adesiara en queia un o en queia un altre. Aquests és un lloc màgic, no és veia el sol, tot era ombrívol, verd. Estic segur
que si existeixen les fades aquesta és la seva casa.
Després de molt caminar vàrem arribar a les cases, ens dutxarem i sortírem a conèixer Orient que és un llogaret ben petitó. A dalt de tot hi ha l'església, el patró és Sant Jordi, el del drac i la rosa.
Vàrem sopar molt bé, i després d'unes quantes renyades de na Bel i na Sandra férem la festa de balls, contar acudits i jugar. A les onze ens anàrem a dormir i alguns no es podíem dormir i xerràvem fluixet, venia na Bel i ... Finalment ens dormírem.
El divendres ens vam aixecar a les 7:15 h. Mare meva, quina son! Preparar el sac, la motxilla, posar taula, preparar entrepans... Ràpid que feim tard! Vàrem berenar com a reis: “tostades, crispis, galetes, suc de fruites, llet. Això si que és un hotel!
En venir en Rafel anàrem a tirar els fems als seus contenidors. I sortírem cap a la possessió de Comassema. Espectacular! Semblava un castell de prínceps i princeses. A més tenia uns del safarejos més grans de la Serra. Ens mostràrem la clastra o pati, l'entrada, la cuina, i la tafona on es feia l'oli i d'on provenia la riquesa de Comassema. En Rafel ens contà que a les possessions hi havia els propietaris o senyors, l'amo o encarregat, els missatges, els jornalers i que hi feia feina molta gent. Ens va sorprendre que tot estava molt cuidat i net. Al camí hi havia oliveres centenàries amb unes soques molt gruixades i moltes ovelles amb els seus mens.
A tots ens ha agradat molt la sortida, l'hem trobada molt profitosa i esperam poder repetir-la.
Els dies 19 i 20 de maig es va fer la sortida. El temps amenaçava pluja i tots estàvem ben preocupats, però la tempesta no va ser més que quatre gotes. En arribar vam veure les cases del Carrer de la Creu. Allà ens havien d'allotjar, sopar i passar la nit. Tot ens va semblar fantàstic, molt net i curiós.Vàrem conèixer en Rafel, el nostre monitor. Ràpidament ens posàrem en feines, pujàrem cap al Castellot. Vàrem passar per cultius de cireres i pomeres. Les cireres ja eren madures, però no hi va haver sort... i no les pogu
érem ni tocar, ni tastar. Supòs que si un dels nostres pares en fos el propietari, tampoc ens faria cap gràcia que uns nins de Cala d'Or se les menjassin.Observàrem el paisatge rural, el llogaret d'Orient amb les seves marjades i l'aprofitament que s'ha fet de la vall.
Vàrem aprendre a situar-nos en un mapa de Mallorca i quina direcció havíem de seguir des d'Orient a Cala d'Or i altres llocs de l'illa.
El que més ens va agradar va ser calcular l'edat del bosc d'alzines. Vàrem fer grups i mesura
r les soques. Al bosc hi havia una barraca de carboner i el seu forn. Era una barraca molt pobre, els carboners duien una vida molt dura.Amb tantes explicacions i treballs les mestres quasi s'obliden de que era hora de dinar perquè ja passaven de les 2,30 h.
Ens posam en marxa i “ara bé lo bo” vàrem davallar cap al Salt del Freu per un bosc fantàstic tots en fila índia i a un metre de distància, però adesiara en queia un o en queia un altre. Aquests és un lloc màgic, no és veia el sol, tot era ombrívol, verd. Estic segur
que si existeixen les fades aquesta és la seva casa.Després de molt caminar vàrem arribar a les cases, ens dutxarem i sortírem a conèixer Orient que és un llogaret ben petitó. A dalt de tot hi ha l'església, el patró és Sant Jordi, el del drac i la rosa.
Vàrem sopar molt bé, i després d'unes quantes renyades de na Bel i na Sandra férem la festa de balls, contar acudits i jugar. A les onze ens anàrem a dormir i alguns no es podíem dormir i xerràvem fluixet, venia na Bel i ... Finalment ens dormírem.
El divendres ens vam aixecar a les 7:15 h. Mare meva, quina son! Preparar el sac, la motxilla, posar taula, preparar entrepans... Ràpid que feim tard! Vàrem berenar com a reis: “tostades, crispis, galetes, suc de fruites, llet. Això si que és un hotel!
En venir en Rafel anàrem a tirar els fems als seus contenidors. I sortírem cap a la possessió de Comassema. Espectacular! Semblava un castell de prínceps i princeses. A més tenia uns del safarejos més grans de la Serra. Ens mostràrem la clastra o pati, l'entrada, la cuina, i la tafona on es feia l'oli i d'on provenia la riquesa de Comassema. En Rafel ens contà que a les possessions hi havia els propietaris o senyors, l'amo o encarregat, els missatges, els jornalers i que hi feia feina molta gent. Ens va sorprendre que tot estava molt cuidat i net. Al camí hi havia oliveres centenàries amb unes soques molt gruixades i moltes ovelles amb els seus mens.
A tots ens ha agradat molt la sortida, l'hem trobada molt profitosa i esperam poder repetir-la.
